La Gola de Kakueta és un congost de 4,5 km format pel riu Uhaitza. Se situa en el municipi zuberotarra de Sainte-Engrâce el País Basc Francés (França), a la part occidental del Pirineu. El Kakueta neix al serral de Urdaite o Arrakogoiti al límit fronterer amb Navarra, prop de Isaba. Flueix entre les muntanyes Lakora, Larregorri, Yhizkundize, Larragneburia, Binbaleta i Eskantolha.
La gola és un estret congost obert a la pedra calcària repleta de coves, grutes i cascades. En aquest, el riu va rebent aportacions de corrents subterranis provinents del sistema càrstic de Larr
... Llegir més
La Gola de Kakueta és un congost de 4,5 km format pel riu Uhaitza. Se situa en el municipi zuberotarra de Sainte-Engrâce el País Basc Francés (França), a la part occidental del Pirineu. El Kakueta neix al serral de Urdaite o Arrakogoiti al límit fronterer amb Navarra, prop de Isaba. Flueix entre les muntanyes Lakora, Larregorri, Yhizkundize, Larragneburia, Binbaleta i Eskantolha.
La gola és un estret congost obert a la pedra calcària repleta de coves, grutes i cascades. En aquest, el riu va rebent aportacions de corrents subterranis provinents del sistema càrstic de Larra com el riu Sant Jordi que sorgeix en Ilamina o el riu Sant Martí.
El nivell hídric depèn de l'estació, sent a la primavera, a causa del desglaç, quan el seu cabal és major. La cascada del Kakueta és considerada com una de les imatges més belles dels paratges del Pirineu basc.
El congost està preparat per a la visita turística en una longitud d'una mica més de 2 km. Un recorregut habilitat mitjançant passos a la roca i ponts permet la visita. Destaquen les altes parets repletes de coves per les quals, en moltes ocasions, sorgeixen vies d'aigua formant cascades.
La cascada de Kakueta té una aportació rellevant. No s'ha aconseguit saber quina és la conca de la qual es nodreix ni la dimensió d'aquesta. A l'octubre de 1937 es van produir grans precipitacions que van fer que Kakueta estigués durant 9 mesos rajant més d'un metre cúbic per sobre del seu nivell normal pel que havia de mantenir una reserva superior a 25.000.000 de metres cúbics mentre que els càlculs sobre la conca que alimenta aquesta afluència només justificaven 2.500.000 metres cúbics.
Va ser explorada per primera vegada al 1906 per Édouard-Alfred Martel.