La meva història personal és la història de qualsevol persona que al llarg de la seva vida ha de definir el seu destí. Amb 14 anys vaig començar a estudiar cuina, i passats tres anys ja em vaig anar donant compte que el que més m'agradava era el moment de sortir a servir al menjador.

Però és clar, tot a l'escola era més fàcil. Em vaig adonar d'això ràpidament en el meu primer treball de cambrera, on vaig passar vergonya, alguna mala estona, i algun client no gaire simpàtic. Però malgrat tot això, també vaig poder veure que tot allò era el que m'agradava, el tracte amb la gent, així que vaig treballar sempre de cara al públic.

Aquí, a la vall de Benasc, es viu del turisme i aprofitant aquesta oportunitat, decidim muntar un hotel amb els meus pares per a poder treballar en ell tots junts. Comencem una aventura, un somni.

La il·lusió no va faltar des del principi, treballàvem moltes hores, cert, però tenia una gran recompensa, veure als clients gaudir d'un bon desdejuni, d'un descans reparador, veure'ls sentir-se com a casa i finalment poder-los saludar any rere any.

Aquesta era la nostra finalitat.

Als tres anys d'obrir l'hotel, un dur cop va sobrevenir a la família, el meu pare, el pilar de tot aquest projecte de vida, va morir.

Dies durs ens van acompanyar, però calia seguir endavant i ell va voler que aquest fos el nostre mitjà de vida, el nostre somni, no podíem abandonar. Ens aixequem cada matí amb un somriure, com ens va ensenyar, esperant als nous clients, i als quals tornen a visitar-nos per a poder oferir-los el millor de l'Hotel Casa Chuldian.

I per a això continuem formant-nos i aprenent nous plats per al nostre restaurant, noves maneres de comunicar el que oferim i com no, ensenyar als que ens visiten tot el que poden gaudir a l'hotel i de l'entorn privilegiat en el qual ens trobem. Estem en plena naturalesa i aquesta no ofereix moltes coses per a poder fer i gaudir-la. Nosaltres els ajudarem a trobar la manera de com fer-ho.

De tant en tant cal parar i respirar aire pur.